Temps al temps..

I si més no ho penso, me n'adono de com passa volant el temps... Les persones que estimem, els tenim al costat, moltes vegades fins i tot els ignorem, no ens portem amb ells com ho mereixen. I sense adonar-nos-en, arribarà el dia en el qual els enyorem i quan vulguem sentir-los a la vora, ja no estaran, se n'han anat, el temps ha passat i serà massa tard, ja no es podrà dir el que mai no es va dir, i molt menys es podran donar els detalls que en el seu temps no varem donar. Construïm somnis llunyans, deixem anar les oportunitats, perquè creiem que després serà millor i hi haurà més temps. Però quan menys ho pensem, i vulguem intentar-ho novament, tot haurà passat, serà massa tard. I no és pessimisme dir el que dic, tampoc és una lluita contra el temps, és abans de tot, saber valorar el moment de la vida, que no es repeteix, se'ns dóna per usar-lo bé i viure'l com nosaltres vulguem. La vida no és comprada, res és etern... tot passa en el temps... I encara hi ha els qui només esperen el que ha de venir... Però el temps és sagrat, cada segon es viu només una vegada, mai no se'ns repeteix, i encara que regalin milers de segon, el temps perdut no tornarà, i ningú per més que crea saber, podrà endevinar el que li falta per viure...Moltes vegades no pensem en el que avui tenim i que demà potser no hi sigui;hauran passat, se'ls haurà endut el mateix temps. Les paraules que mai no varem dir, l'afecte que no demostrem, les persones que estant al nostre costat i mai no gaudim, l'esforç que no varem fer en el seu moment, el somni que de lluny abraçem, el que podíem fer ahir i no varem fer, allò que per mandra, presa o cansament no vam començar... tot plegat, va abraçat amb el temps.Per això, aprofito al màxim el meu avui, el temps que se m'ha donat per dir-te, per ferte comprendre que tot al seu temps, que no cal desesperar-se ni confiar-se massa per allò que volem, perquè cada cosa li dóna el seu moment; simplement cal estar atents, perquè no ens prengui desprevinguts. Ningú sap que podra passar demà, per això et dic que viu-la, no deixis mai de somiar...