Temps al temps..

I si més no ho penso, me n'adono de com passa volant el temps... Les persones que estimem, els tenim al costat, moltes vegades fins i tot els ignorem, no ens portem amb ells com ho mereixen. I sense adonar-nos-en, arribarà el dia en el qual els enyorem i quan vulguem sentir-los a la vora, ja no estaran, se n'han anat, el temps ha passat i serà massa tard, ja no es podrà dir el que mai no es va dir, i molt menys es podran donar els detalls que en el seu temps no varem donar. Construïm somnis llunyans, deixem anar les oportunitats, perquè creiem que després serà millor i hi haurà més temps. Però quan menys ho pensem, i vulguem intentar-ho novament, tot haurà passat, serà massa tard. I no és pessimisme dir el que dic, tampoc és una lluita contra el temps, és abans de tot, saber valorar el moment de la vida, que no es repeteix, se'ns dóna per usar-lo bé i viure'l com nosaltres vulguem. La vida no és comprada, res és etern... tot passa en el temps... I encara hi ha els qui només esperen el que ha de venir... Però el temps és sagrat, cada segon es viu només una vegada, mai no se'ns repeteix, i encara que regalin milers de segon, el temps perdut no tornarà, i ningú per més que crea saber, podrà endevinar el que li falta per viure...Moltes vegades no pensem en el que avui tenim i que demà potser no hi sigui;hauran passat, se'ls haurà endut el mateix temps. Les paraules que mai no varem dir, l'afecte que no demostrem, les persones que estant al nostre costat i mai no gaudim, l'esforç que no varem fer en el seu moment, el somni que de lluny abraçem, el que podíem fer ahir i no varem fer, allò que per mandra, presa o cansament no vam començar... tot plegat, va abraçat amb el temps.Per això, aprofito al màxim el meu avui, el temps que se m'ha donat per dir-te, per ferte comprendre que tot al seu temps, que no cal desesperar-se ni confiar-se massa per allò que volem, perquè cada cosa li dóna el seu moment; simplement cal estar atents, perquè no ens prengui desprevinguts. Ningú sap que podra passar demà, per això et dic que viu-la, no deixis mai de somiar...

L'OMBRA DEL VENT, Carlos Ruiz Zafón

Carlos Ruiz Zafón va néixer el 25 de Setembre de 1964 a Barcelona.
A començaments de la dècada dels 90 inicia la seva carrera com a escriptor, principalment escrivint textos literaris dedicats al públic infantil i juvenil. Va debutar com a novel·lista amb El príncep de la boira (1993), un títol de misteri guardonat amb el premi Edebé.
Al 1994 es trasllada als EUA. per residir en la ciutat de Los Ángeles, on intentaria d'obrir-se pas com guionista.
Amant de la novel·la del segle XIX, va prosseguir la seva carrera amb títols de misteri editats a Edebé, com el Palau de mitjanit (1994), Les llums de Setembre (1995), i Marina (1999).
Amb L’Ombra del Vent, Carlos Ruiz Zafón és finalista al premi Fernando Lara i es revela internacionalment com un gran autor, aconseguint de convertir la seva obra en un ”Best seller” a Espanya, Alemanya i als EUA.

Aquesta novel·la explica l’aventura de Daniel Sempere i la seva recerca de Julián Carax. Daniel és el fill d'un llibreter del barri de Ciutat Vella. Des de petit li han encantat els llibres. Després de morir la seva mare, el seu pare ho va passar molt malament i ell tmbé la trobava a faltar.
El dia de l'aniversari de’n Daniel, el seu pare el va portar al Cementiri dels Llibres Perduts, una biblioteca clandestina on es guarden tots els volums que d'una manera o altre podrien arribar a ser oblidats per tots els lectors. El seu pare li va dir que n’agafès un, el que ell vulgues.Va trobar un llibre titulat: L’Ombra del Vent. No savia exactament per què però va escollir aquest llibre.
Aquellaa mateixa nit en Daniel es va llegir tot el llibre sense pausa. La lectura el va atrapar tant que no va desenganxar els ulls del llibre.A l’endemà i tots els derrers dies, Daniel va tindre un constant interès pel llibre. Inclús moltes persones l’anaven a veure per aconseguir un exemplar del volum. La seva negativa i el seu interès per conservar el llibre i allunyar-lo de la seva extinció fan que Daniel quedi atrapat en un laberint d’intrigues i secrets enterrats per Barcelona...

Personatges: Senyor Sempere, Senyor Sempere, Tomàs Aguilar, Gustau Barceló, Clara, Adrià Neri, Monsieur Roquefort, Claudette, Isaac, Xavier Fumero.
L’Ombra del vent té un ritme de narració lent. En general aquest autor tria el ritme lent per les seves narracions, sovint explicant cada moment el que succeeix.
La novel·la està ambientada a la Barcelona de la primera meitat del segle XX, on l’autor reflecteix els carrers places, barris de Barcelona amb molta exactitud i amb moltíssim detalls, que ens ajuda a imaginar-nos cada lloc on transcórrer la història.

És una novel·la molt entretinguda on mai no saps amb que et pots trobar. La història et fa entrar en un passat, on la vida d'una persona valia molt poc. Amb això vull dir que l'autor ha sabut reflectir la Barcelona de mitjans del segle XX, a més a més la llengua utilitzada és una llengua del carrer, res de cultismes i el podria llegir qualsevol persona. És un llibre que quan el comences a llegir no pots parar fins que poc a poc arribes a la part final, molt més entretinguda que el principi. És de les millors novel·les que he llegit per no dir la millor, igual que El joc de l’Àngel. Aquest llibre el recomanaria a totes les persones que els hi agradin les novel·les amb un toc d’intriga.