El racisme, una injustícia .

Jo parlaré del racisme. Es un tema actual, on tothom menysprea a gent d’altres races i exposen uns arguments que no tenen cap justificació.

El racisme pot començar amb una simple paraula.
Quan criden a una persona per “el negre” enves de cridar-lo per el seu nom. Si em poso a la seva pell, a mi això em molestaria. Per què cal unir el nom d'aquesta persona amb el qualificatiu de negre si es pot saber qui és amb el nom únicament?. Doncs molta gent això no ho entén. Diuen que per què havia de molestar-los que els diguessin negres si ho són veritablement, igual que a nosaltres ens poden dir "el blanc" sense molestar-nos. Però aquest és un tema que ja sa debatut en moltes ocasions.
Es com en el cas que, per què, a un coix no podíem dir-li pel carrer: "eh coix!" sense que es molestés?. Jo he arribat a la conclusió de que no podem fer-ho simplement per educació, respecte, i que si sabem que li molestarà, per a què dir-ho, si és com un insult? Però, dir que a aquesta conclusió només arriba a poques persones, a moltes els hi costa entendre-ho.

També poder arribar a pensar que si nosaltres anéssim al seu país veuríem com ens tractarien molt pitjor que com els tractem aquí, però jo no canviaré d’opinió. Estic totalment en contra del racisme. Són persones normals i corrents, essers humans com tots els altres. Només per què canviï el color de la pell, o per què parlin una altre llengua, no se les a de discriminar.
Canviaries un regal de reis molt esperat nomes per el simple fet que es d’un altre color al que l’havies vist?

La noia a la finestra, de Salvador Dalí

NOIA A LA FINESTRA

1.Fitxa tècnica
Títol: Noia a la finestra
Autor: Salvador Dalí
Any de realització: 1925
Lloc actual: Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Madrid

2.Biografia del pintor
Salvador Dalí (1904-1989) va tenir una infància una mica dolenta, ja que se li va morir un germà i la mare. Més tard sen va anar a estudiar a l’acadèmia de belles arts de Madrid. La seva primera obra va ser Nen malalt (1914). Al 1925 va exposar a un mostra del català modern, les obres més importants en aquells dos anys, La noia a la finestra y Venus i el mariner.

3.Descripció del quadre
Representa la germana de l'artista, Anna Maria, a l'edat de disset anys, traient el cap a la finestra, d'esquena, a la casa de vacances que la família posseïa a Cadaqués, a la vora del mar. Dalí realitzà un treball de gran uniformitat cromàtica i senzillesa a la composició, on la noia ens introdueix en el paisatge que ella contempla.
Clarament, els valors cromàtics de l'obra són blaus, igual que a les obres primerenques de Picasso les quals estaven només formades per gammes de blaus.
La noia pateix algunes desproporcions notables com els seus peus, els quals són molt petits. La germana de Dalí apareix a altres quadres contemporanis i posteriors del pintor, perquè va ser la modelo del pintor fins que va conèixer Gala en 1929. La pintura va ser a la primera exposició de l'autor a la galeria Dalmau de Barcelona, al novembre de 1925.

4.Estíl
La noia a la finestra és d’estil de realisme. Va ser un corrent artístic que es va desenvolupar a mitjan segle XIX i que va assolir la seva màxima esplendor a França. Es caracteritza per que els artistes van deixar de banda els temes sobrenaturals i màgics i es van centrar en temes més corrents. Els principals subjectes pictòrics van ser els de la vida quotidiana. Els canvis fonamentals que fan que es passi del romanticisme al realisme són:
1) La definitiva implantació de la burgesia oblidant-se de la causa de 1789, ja que prefereixen assaborir els placers de la vida.
2) La consciència en els artistes dels terribles problemes socials de la industrialització: treball per a nens i dones, jornades laborals interminables...
3) Desencant amb els estímuls revolucionaris de 1848, que porten l'artista a oblidar-se del tema polític i a centrar-se en el tema social.
L'objectiu del Realisme era aconseguir de representar el món del moment d'una manera verídica, objectiva i imparcial. Per tant, el Realisme no pot idealitzar. El manifest es basava en el següent:
· L'única font d'inspiració en l'art és la realitat.
· No admet cap mena de bellesa preconcebuda. L'única bellesa vàlida és la que subministra la realitat, i l'artista el que ha de fer és reproduir aquesta realitat sense embellir-la.
· Cada ser o objecte té la seva bellesa peculiar, que és la que ha de descobrir l'artista.

5.Elements tècnics
Tecnica: humida, oli
Suport: tela

6.Anàlisi formal
Línia: Hi predomina la línia vertical, perquè la noia està en primer pla i la finestra també. De fons predomina la línia horitzontal, del paisatge de Cadaquès.
Colors: En aquest quadre ressalta la gamma de colors blavosos. Els blaus del paisatge són mes discrets, i donen una sensació de fredor. El blanc del vestit s’intenta confondre amb la suavitat del blau del mar.
Llum i textura: La llum es real, del poc sol que s’interpreta. El paisatge es reflecteix a la finestra.
Composició: És simètrica. La noia, la principal del quadre, està enmig de la finestra. La forma geomètrica predominant és la corba i la diagonal.

Temps: No hi ha elements concrets que permeten datar-la en un temps concret.

Ritme: Mostra la tranquilitat de la noia mirant el paissatge tan bell, i la quietud del mar.

7. Interpretació: contingut i significat

Tema: El quadro està inspirat amb la seva germana. No té tema mitològic. En tot cas, pot representar l’efecte cap a la seva germana i lo agradable que es feia l’estància a Cadaqués.
Recepció: Segons crec no va ser un quadro encarregat per ningú, sinó que va sorgí de la pròpia creativitat i inspiració del pintor Dalí.
Funció: Inicialment va ser utilitzat per l’exposició de mostra del català modern, a Madrid. No disposo d’informació per saber on va estar els posteriors anys. Actualment es troba al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Madrid.

Estem envoltats de sons i sorolls

Les festes o aniversaris sempre els passem amb la família, i avui que és Tots Sans, ens ha tocat anar a Tordera amb els meus avis.
Mentre acabaven de preparar el dinar, jo m'he assegut a fora el jardí. He tancat els ulls i m'he posat a escoltar tots els sons i sorolls del meu voltant. N'he recollit uns quants.

-En un jardí no poden galtar els ocells, i en el dels meus avis hi han molts. Tots cantaven piu-piu fent un cant molt bonic.
-El gos del veí bordant guaau-guau com un desesperat perquè no el deixaven entrar dins a casa. És un gos ben petit i tot i això borda tant com els grans.
-Aquells gats negres com el carbó que ronden pels barris, buscant per la brossa menjar per afartar-se com pobres, i miolant miauu-miauu.
-Dues cases més amunt, els López, s'estan arreglant la casa, i ressona per tots els carrers el soroll, com els focs artificials, de les màquines bruum-bruum, paam, transportant materials i empastifant les parets de ciment xiip-xaap-xiip.
-Ara és quan comencen a molestar les mosques de valent, amb el seu soroll bzzzz i no et deixen tranquil·la eh?. Tant que diu el meu avi que octubre finit, mor la mosca i el mosquit, però jo continuo veient-les.
-De fons es sent algun veí que tanca la porta bruscament deixant un sorolls eixordador puuuum!. Ui! no m'ho esperava.
-El soroll dels peixos que salten per la bassa que hi ha enmig del jardí fent el soroll xiip-xaap.
-Els cotxes que passen a tota velocitat com un llamp enmig d'una tempesta, fiiiiuu, per les carreteres principals.
-De cop es senten unes passes que ressonen pel passadís com les d'un gegant per la ciutat, piim-paam. I vinga! cap a dinar.

Tots aqests sons i sorolls, són molts pocs comparats amb el que estem acostumats a sentir al dia a dia. A Palau sí estàn tan bé...
Nomes d'imaginar la ciutat de Barcelona amb els seus sorolls de les motos i cotxes bruuum, mec-meeec...


(Frases fetees, refranys, interjeccions, etc... amb vermell)

Una part de mi mateixa

Jo em dic Paula González Alsina. El meu nom prové de la petita santa Paula, que pertanyia a la família dels grecs i egipcis. És un nom que no varia en quasi cap llengua. És el nom més posat arreu de Catalunya, conjuntament amb el de Marc.

El meu tret distintiu és que, puc estar plorant i de cop i volta riure. Sóc una persona molt amigable, sempre intento fer el màxim d'amics. Però també m'enfado molt ràpid, i molts cops ho pago amb la persona menys indicada, i la primera que sempre està al meu costat.

Una de les coses que em fa menys gràcia del meu físic és com sóc d'alta. Sempre he de ser la més alta de l,a classe o dels nens de l,a meva edat, també pels comentaris que fan algunes persones. El que m'agrada més del meu físic, potser seria el meu somriure. Sempre intento regalar-ne un a les persones que més estimo. Les que es procupen en els moments dolents, i s'alegren en les ocasions bones.


(Figures literàries estan en vermell)